Principis pedagògics

L’objectiu de l’educació no és ensenyar veritats, sinó desenvolupar i exercitar les facultats i forces de la intel·ligència.

Tot ensenyament impartit consisteix únicament en l'art d'impulsar la tendència natural cap al propi desenvolupament.

L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant amb anticipació al nen en la via simple i directa de la recerca personal.

Si els fins educatius s’originen en les activitats reals de la vida, seran tants i tan variats com la vida mateixa.

Les estructures d'Aprenentatge Cooperatiu optimitzen el nivell de participació i el compromís dels alumnes.

Tot el que s'ensenya s'impedeix inventar-ho o descobrir-ho. Si un individu és passiu intel·lectualment, no aconseguirà ser lliure moralment.

El cervell no solament és un òrgan capaç de conservar o reproduir nostres experiències passades, sinó que també és un òrgan combinador, creador, capaç de reelaborar i crear amb elements d'experiències passades noves normes i plantejaments.

El professor o la professora no són ja uns ensenyants, ni tan sols uns educadors; s’han de limitar a procurar al nen i la nena el medi en què sigui possible desenvolupar-se en condicions més favorables.

Si tingués que reduir tota la psicologia educativa en un sol principi, enunciaria aquest: El Factor més important que influeix en l'aprenentatge és el que el nen i la nena ja saben.

L’ocupació didàctica de grups reduïts en els quals els alumnes treballen junts per maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres.

Cal evitar que els alumnes s'avorreixin a les escoles. Jo crec en una escola que no només ensenyi als nens el que sabem sobre el món, sinó que els ensenyi també a pensar en les possibilitats. L'educació deu, no només a la transmissió de la cultura, sinó també un proveïdor de visions alternatives del món i enfortir la voluntat d'explorar-les.

Educar en el tercer mil·lenni és ajudar a ampliar la consciència i la realitat humana, social i mediambiental. La consciència, aquesta llum que fa present l'absent, visible l'invisible, possible l'imaginari. Cal obrir l'escola a la vida, a la societat i a la naturalesa de la qual formem part. Tots formem un cervell global.

Els nens i nenes aprenen treballant. D'aquesta forma construeixen el seu propi aprenentatge. La via natural i universal de l'aprenentatge és el tempteig experimental. El treball escolar ha d'entendre's com una activitat organitzada, cooperativa i responsable; com a activitat útil a l'individu i al grup; com a instrument d'aprenentatge individual i social, teòric i pràctic. Doneu als nens la llibertat d'escollir el seu treball, de decidir el moment i el ritme d'aquest treball, i tot haurà canviat.

Nosaltres no podem saber avui la magnitud del coneixement, de la informació o del contingut que els estudiants d'avui necessitaran el dia de demà, o les respostes a les preguntes que hauran d'enfrontar. Més encara, ni tan sols sabem el tipus de preguntes que hauran de respondre. La realitat actual del nostre món ens brinda les bases per reconèixer la gran importància d'empoderar als nostres estudiants perquè siguin pensorores creativess i solucionadores de problemes.